L'exposició dedicada a l'illa de la Discòrdia té com a objectiu explicar la confluència, la rivalitat i l'herència cultural que es concentren en un tram del Passeig de Gràcia de Barcelona, on tres mestres del modernisme català van deixar la seva empremta més singular. El recorregut es desplega a través d'11 plafons que combinen biografia, anàlisi arquitectònica i context històric per oferir una mirada completa sobre aquest episodi clau de la ciutat. Els primers plafons introdueixen les tres grans figures, Antoni Gaudí amb la Casa Balló, Lluís Domènech i Montaner amb la Casa Lleó i Morera i Josep Puig i Cadafalch amb la Casa Ameller.
Cada apartat sobralla la personalitat artística i el llenguatge propi de cada arquitecte, mostrant com la seva obra responia a les aspiracions socials i culturals dels seus mecenes. Tot seguit, l'exposició aprofundeix en les característiques de cada edifici i en els conceptes que els defineixen, el llenguatge orgànic de Gaudí, l'art total de Domènech i Montaner i la síntesi històrica de Puig i Cadafalch. Aquests plafons mostren com els tres arquitectes van saber integrar natura, història i artesania en projectes que transcendeixen la simple funció residencial.
La segona part del recorregut aborda el context social i cultural que va donar sentit a aquesta competició arquitectònica. La rivalitat entre famílies borgeses, la voluntat d'ostentació i el paper del Passeig de Gràcia com a escenari de prestigi expliquen per què aquestes façanes es van convertir en declaracions públiques de poder. L'exposició analitza com la discòrdia no només fou estètica, sinó sobretot social i simbòlica.
Els darrers plafons reflexionen sobre l'impacte d'aquestes obres en la imatge internacional de Barcelona. El paper dels egos privats com a motors de creativitat i la transformació d'aquella competició en un llegat compartit. Allò que va començar com una exhibició borguesa és avui patrimoni universal i símbol de la ciutat.
En conjunt, l'exposició mostra com la trobada entre talent artístic, rivalitat social i context històric va donar lloc a un dels conjunts arquitectònics més emblemàtics d'Europa. L'illa de la Discòrdia és presentada com un exemple de com la creativitat pot sorgir de la competició i de com el temps transforma la discòrdia en identitat col·lectiva.